estibador_3

Activitat als molls. Principis del segle XX

A principis del segle XX el Regne Unit la “Revolució Industrial” està en el moment més àlgid, els sistemes de producció no paren ni un instant de produir béns i més béns per al consum de la societat, els governants dels països desenvolupats “sembla que hagin trobat la “pedra filosofal” a gairebé tots els problemes de la societat, aquella es resumeix en un sol malnom: CAPITALISME, més concretament el “Capitalisme Liberal”. Entre la segona i la tercera dècada d’aquest segle, molta gent de les comunitats occidentals van prosperar i van pujar en l’estatus social molt ràpidament, quedant en els annals de la història com els “feliços anys 20”.

Però, no tots van gaudir de l’abundància econòmica. Com sabem, en aquella època moltes capes de la societat es van veure desprotegides i fora de l’entorn de les abundàncies d’aquell sistema econòmic i d’organització social i política. Les classes treballadores amb llocs de treball poc o gens qualificats, tenien salaris irrisoris i una quasi nul·la protecció social per part de l’administració de l’estat.

estibador_1

Estibadors que treballen

Com a resposta a aquella conjuntura sociopolítica, sorgiran veus crítiques contra aquell sistema econòmic de producció. Un dels personatges amb més relleu i que seria una dura opositora i crítica corrosiva en contra del “liberalisme desfrenat”, va ser Mary Richmond; activista a favor dels drets civils i socials de les classes populars; ella construirà un sistema metodològic de treball i lluita a favor dels treballadors i treballadores més desfavorits, aquest mètode seria nomenat “Social Work”. Aquest sistema metòdic d’acció social postulava lluitar perquè les “necessitats bàsiques” de tots els treballadors i treballadores anglesos d’aquella època fossin satisfetes.

richmond

Mary Richmond

Així mateix, un dels sectors de l’entramat de producció industrial que patia més cruelment l’activitat gairebé frenètica en el camp laboral, eren els treballadors de la mar (estibadors dels ports, pescadors, mariners mercants, etc.). Passaven jornades llarguíssimes al port estibant carregant, o sinó, temporades llargues a la mar sense tocar port. Un reverend anglicà que tenia la seva parròquia al barri marítim de Glasgow (Escòcia) patia i veia patir aquelles famílies marineres que treballaven molt. Amb llargues estades a la mar sense veure la família contribuint al patiment dels seus familiars que no tenien cap notícia dels seus. Salaris ínfims que amb prou feines donaven per subsistir una família augmentant el patiment. El reverend, coneixedor i seguidor dels postulats de la ‘activista social Mary Richmond aplica el seu mètode i crea un lloc d’ajuda i protecció per a tots els treballadors que tenen a veure amb el món de la mar. El 1920, el reverend va fundar el que seria el primer “APOSTOLAT DEL MAR” i les seves funcions primordials serien: 

a) D’àmbit Pastoral: servei religiós i apostòlic.

b) D’àmbit Social: atenent les problemàtiques i reivindicacions específiques dels treballadors del mar.

c) Welfare: ajudar en la promoció cultural i lúdic-recreativa d’aquells treballadors (posteriorment, d’aquest apartat d’acció sorgiran els “Clubs dels mariners”).

Amb una rapidesa fulgurant, l’acció d’aquest servei a la gent de mar es va desenvolupar per tots els ports d’Anglaterra, primer, i després per tots els principals ports del continent (Liverpool, Edimburg, Rotterdam, Hamburg, Marsella, etc.). El primer port a l’estat espanyol i també un dels pioners d’oferir el servei del l’Apostolat del Mar a tot Europa va ser el Port de Barcelona, exactament, el 23 d’abril de l’any 1927.

Va començar la seva acció en el port de Barcelona sota l’impuls de qui va ser el fundador d’aquell primer Apostolat del Mar, el pare Luis Brugada, que va promoure que s’establís el segon Apostolat del Mar, Bilbao.

Data significativa per aquest servei als homes de la mar, serà el setembre de l’any 1944; aquell any sé va realitzar la primera Assemblea Nacional dels Apostolats del Mar. Van assistir sacerdots i seglars dels diferents ports espanyols que gaudeixen del servei de l’Apostolat del Mar (Barcelona, Bilbao, Las Palmas, Sevilla, València, Palma de Mallorca, Passatges, ( passatges de S. Pere i passatges de S. Joan), Santander, Vigo, Ferrol, Algesires, Donosti i Cadis). En aquesta assemblea es van posar les bases del cos teòric dels Apostolats del Mar espanyols, i es dóna com una futura seu de la direcció nacional dels apostolats del Mar la ciutat de Vigo.

Com a fet àlgid, que projectarà definitivament els “Stella Maris” de l’estat espanyol serà la realització a Vigo en l’any 1959, de la XIII Congrés Internacional dels Apostolats del Mar amb la participació de sacerdots i seglars de tot el món.

estibador_2

Estibadors al Port de Tarragona

Per entendre amb certa precisió el que han estat i són els Apostolats del Mar de tot el món, cal fixar-se en la trajectòria d’aquells serveis des del punt de vista Canònic; així, el 1927, aquest servei no era més que unes associacions dotades d’uns senzills estatuts beneïts pel Papa Pio XI, que havia expressat el desig que l’activitat d’aquelles associacions s’anessin expandint pels hemisferis. El 1952, el Papa Pius XII va promulgar la Constitució Apostòlica Exsul FAMÍLIA, en la qual es tractava de l’Opus Apostolatus Maris, en el context dels problemes pastorals que van sorgir al voltant dels fenòmens de la mobilitat humana; existeixen altres referències a la pastoral marítima en textos més generals com ara, en el Codi de Dret Canònic s’esmenten explícitament els sacerdots dels navegants. El 1977, es publica el Decret específic per als Apostolats des de la santa Seu, i el 1983 es ​​publica el Codi de Dret Canònic amb moltes referències als Apostolats del Mar. També, en el Concili Vaticà II s’expressava el següent: “.. .se ha de tenir una especial sol·licitud amb aquells fidels que, per circumstàncies de la vida, no puguin gaudir prou de l’atenció pastoral comuna i ordinària dels sacerdots o faltin totalment d’ella, com són els exiliats, pròfugs, mariners, pilots, nòmades, etc. “.

Atenent a la referència cronològica anterior, el 1977 sota el pontificat de Pau VI entra en vigor el Decret específic que regularà en el futur tots els Apostolats del Mar del món. La finalitat que dóna aquest decret als Apostolats del Mar, és: “… la peculiar activitat, gràcies a la qual s’expressa, s’organitza i es desenvolupa la materna sol·licitud de l’Església cap als marítims i navegants, els quals no poden gaudir de la cura pastoral dels serveis de terra. “.

El 31 de gener de 1997, el papa Sant Joan Pau II signa la carta apostòlica Motu proprio Stella Maris sobre l’apostolat marítim, en què “… Per tal de sortir a la trobada de les exigències de la peculiar assistència religiosa que necessiten els homes que treballen en el comerç marítim o en la pesca, les seves famílies, el personal dels ports i tots els que emprenen un viatge per mar, actualitzant les normes donades en els anys anteriors, i després d’haver escoltat el parer del nostre venerable germà president del Consell pontifici per a la pastoral dels emigrants i itinerants, establim quant segueix … “